El garrofer (Ceratonia Siliqua L.) es un arbre lleguminós que ofereix fruit, fusta, farratge, ombra i enriqueix i millora les condicions del sol en el que viu. Un arbre pot tindre pies amb flors femenines (da fruits), masculines (nomès flors) o hermafrodites. Se recomana entre un 10% i un 15% de mascles pol·linitzadors entre les plantacions d’arbres femelles per assegurar la pol·linització.
Es tracta d’un cultiu amb producció alternada (vecería), que pot tindre causes des de una mala pol·linització, lesions a les flors femenines durant el vareo o per humitat durant la floració o deficiències en el cultiu.
El garrofer triga entre 5 i 8 anys a entrar en producció. Als 15-20 anys pot donar entre 30 i 50 kg/arbre. Alguns exemplars adults de gran tamany pot arribar a produir uns 250-300 kg anuals. Una producció amb un mínim de cura pot tindre una producció mitja de 70kg per arbre, però variara segons la disponibilitat d’aigua, l’edat dels arbres, el marc de plantació i el maneig.
Te una gran rusticitat tot i que no resisteix al fred (esta perjudicat per temperatures inferiors a 2ºC, sobretot de forma brusca i amb humitat). Le bastaria uns 350 mm de pluja a l’any però a partir de 500 mm/any s’obtenen collites acceptables.
S’adapta a tots tipus de terrenys, tot i que prefereix sòls calcaris i permeables, pedregosos, poc profunds i pobres, ja que la seva arrel pivotant i les seves nombroses arrels laterals poden explorar fins 30 o 40 m per trobar humitat i nutrients.
En secà no se sol fertilitzar, tot i que unes aportacions d’adob organic, cada 3 o 4 anys a la tardor, milloren el tamany de les garrofes i la seva producció.
La pol·linització es fa amb el vent o per insectes, entre setembre i octubre.
